dimecres, 13 d’abril del 2011

ESTADA AL CAMPAMENT BASE DEL ANAPURNA





L'endemà al matí, deurien ser les 6 aproximadament, quan el Bibi em va fer llevar perquè veiés la sortida del sol. Començava a clarejar, havia passat bona nit. Al principi de trencar el son, tenia un lleuger mal de cap. Però vaig passar una nit tranquila. Al sortir al exterior de la meva habitació, els primers ratjos de sol il·luminaven les crestes de le muntanyes. El dia es despertava destapat, i la vista era una passada. Encerclada per aquelles muntanyes, altes com gegants, valia la pena passar el fred que encara feia a aquelles hores, per poder veure l'espectacle.
Les primeres passes, no vaig ser conscient, però quant intentava caminar al ritme del Bibi, i parlar, notava que em costava molt respirar. L'ofeg era important, i li deia al meu guia que no corres tant, que no el podia seguir. Ell reia i em deia que l'alçada em feia efecte. Quan vaig anar a esmorçar, no m'entrava cap aliment. No tenia ganes de menjar i tampoc de moure'm, em començava a trobar malament de veritat.
Vaig intentar menjar-me uns cereals, però no em baixava res. Em vaig prendre un té ben ensucrat, i em vaig prendre una pastilla per el mal de cap, ja que es feia notar de manera important. Vaig possar-me a llegir una estona, i a mig matí els francesos i el guia em van dir si volia anar a caminar una mica. Em vaig animar, i vam seguir un corriol que ens acostava a la vista de les muntanyes que ens envoltaven. Cada vegada que feia una passa, em trobava fatal, no podia respirar bé i el cap m'apretava més. Em notava inflada, les mans, la cara. Anavem seguint, i cada cop la pujada se'm feia més feixuga. Segons el guia, vorejavem els 4800mts d'alçada. Aqui ja em vaig plantar, era incapaç de seguir, el cap m'esclatava, i vaig decidir que havia de marxar. El Bibi em va dir que em posés trànquila, i que aniriem baixant a poc a poc, perquè m'anès recuperant.
En arribar a la lodge, em vaig prendre un altre té. Vaig recollir les coses de la habitació i vam començar a desfer el camí, en direcció a Himalaya, el proper poble on fariem parada, i m'acabaria de recuperar d'aquell estat tan incòmode en el que estava.