DOLÇOS POSTRES!

Després d'a aquesta caminada aqui us deixo una recepta per refer les forces. Es un pastís molt bó, i energetic.

PÀ DE PLÀTAN

Ingredients:

3 ous

250 grs. de farina

100 grs de mantega

100 grs de sucre

3 plàtans màdurs

1 cullerada de llevat

1 culleradeta de bicarbonat

100 grs de nous

Unes gotes de essència de vainilla

Preparació:

Amb un bol, xafem els plàtans i afegim els ous, el sucre, la mantega i barregem fins que quedi una crema fina. Després hi posarem les nous picades, el llevat i el bicarbonat i la essència de vainilla ( o sinó es pot posar sucre de vainilla, li dona bon aroma).

Afegir a poc a poc la farina, anar remenant amb una cullera o varilles, fins que quedi  una masa lleugera.

Engreixarem un motllo amb mantega i tirarem la masa. Escalfar el forn a 200º i deixar-ho coure durant 45 minuts. Deixar refredar.

Es un bon esmoçar.

Bon profit!!!!!!!

TARAPANI - CHOMRONG

Al matí quan el Bibi m'ha vingut a despertar, portant-me el té de rigor, feia un sol magnific. El mar de núvols que cubria ahir a la tarda el cel, ha marxat i queden al descobert les muntanyes, que cada cop es veuen més properes. He esmorçat a fora, contemplant l'Anapurna sud i el Machupuchare. El pà tibetà que m'ofereixen cada matí se'm posa prou bé. Començavem a caminar, i el paisatge canviava conforme baixavem d'alçada. En principi un fort descens, semblava que no ens duia enlloc i de sobte apareixia una botiga, per abastir d'allò que necessitis, per anar fent camí. El bosc ja no és tan tropical, els arbres ara tenen més l'aspecte de pollancres. Des de un turó veig la vall que em de seguir. Es profunda, la travessa el riu i per les parets que ens tanquen, baixen saltants d'aigua, que donen al paissatge una vistositat espectacular. Travesem el riu per un pont penjant, (en trobem molts en aquesta ruta).

Canviem d'inclinació, fins arribar a un poblet que es diu Ghurung. A l'entrada ens trobem amb una nena, que hem demana una ajuda per l'escola del poble. Li he donat algunes rupies, i uns llapissos de colors que duia. Després de fer la parada per prendre el té, vam continuar, resseguint uns caminets suaus que passava pel mig d'uns camps, on els llauraven amb la ajuda dels bous. Uns nens cridaven a les bésties, imitant al seu pare, feia riure. Deixem el poble i ens tornem a endinsar al bosc. Es viu, ens trobem micos, aligues... Tornem a trobar uns graons molt alts i que es feien pesats de pujar. Al cap de 10 minuts de pujar, arribem a Chomrong. És un paratge magnific, espectacular. Des de la lodge, admiro la postal, que m'encisa, em relaxa, tinc una sensació de pau inmensa. A la tarda els núvols baixan fins a mitja muntanya, el fred es deixa sentir. No plou, però per darrera el mar de núvols esta nevant. Em paso estona i estona admirant el paisatge, i no em cansa. La gent del poble va feinejant, tranquila, sense preses, i quan pasen per el meu costat, sempre em dediquen un somrriure i un "Namaste" ( salutació típica del Nepal). Sembla que la panxa se'm comença a posar a lloc. Avui és el primer dia, des de que sóc aqui, que sento gana. He menjat un plat de espaguetis amb formatge, que m'agradat. Després de dutxar-me amb aigua calenta, i fer bugada de la roba, que ja comença a "cantar". El Tenzei m'ha tornat a insistir amb el tema de que necessitava diners. Porta uns quans dies molt pesat. Al final un no contundent es el únic motiu pel qual que m'ha deixat de parlar, per la resta del dia.

En fi ara al capvespre, desde aquesta habitació i després de compartir el sopar amb una parella d'italians, molt macos, m'en vaig a dormir. Si es que em deixen, hi ha una gresca de guies i porters, i una ampolla d'aiguardent.



GHOREPANI - TARAPANI CAMÍ DE TRÀNSIT

Després d'esmorçar, i prendrem el primer "almax", continuem la ruta. Avui arribarem fins a Tarapani, poble bastant gran, que es troba a la meitat de camí fins arribar al campament base de la Anapurna. El camí puja fort per un muntanyí, travessant un bosc humit i tropical, on els arbres es transformen amb estranyes figures degut a les seves lianes que baixen de les seves branques.

Avui el Bibi ( el guia) va esbufegant per tot el camí, em comenta que no es troba gaire bé, no em sorprèn perquè la nit anterior, portava una sobredosi etílica d'una mena d'aiguardent que ells destilen. El ritme el marco jo, i si bufa que es foti, així elimina l'alcohol que li sobra. Al cap d'hora i mitja de caminar hem arribat a Deurali, allà em parat ens em pres un té, i el Bibi s'ha comprat unes galetes. Deia que no havia esmorçat perquè tenia molta son, però jo crec que era el "resacón" que arrossegava.

Reprenem la caminada, ara ja estem en una forta baixada, plena de rocs, i molt fangosa, vigilant de no relliscar ja que  és ple de "merda" dels animals que transiten per aquesta via. Ens creuem continuament amb altres turistes que fan el camí al contrari de nosaltres. Coincideixo amb un senyor francès, que el seu pare era andalús. Li fa il·lusió trobar-se amb algú espanyol per poder practicar la llengua. Són les dotze del migdia quan arribem a Pathanti. Parem a dinar, menjo una sopa de ceba. Bona, bastant acceptable. El poble esta situat entre una gran paret de pedra, molt alta, que a dalt es veuen una família de monos. A l'altre banda hi ha el riu que amb el reflexa del sol té un reflex platejat preciós. 

El corriol que seguim, torna a pujar fort. El bosc ens va mostrant diferents colors, que fa la caminada entretinguda. A les 3 de la tarda arribem a Tarapani. Els núvols han anat baixant i ens tapen la vista del fons. La temperatura es fresca, i comença a regalimar un plugim lleu que ens obliga a refugiar-nos al lodge i posar-nos roba d'abric. M'estiro una estona, tapada dins el sac. M'adormo, son plàcid i reparador. A les 5 de la tarda, surto a fer un volt. Hi ha un mercat on venen guants, barrets, bufandes... tot de llana. Després de regatejar una estona, em faig amb uns guants que m'escalfen les mans. 

Al vespre, al menjador de la lodge ens trobem tots els caminants, al voltant d'una taula llarga esperant cadascú el seu sopar. Els porters i guies estan cantant i dansant, músiques tradicionals del Nepal. Hi ha bon ambient. Aviat m'arribarà el sopar. Avui lleuger després de la mala nit anterior. Crec que dormiré plana. 

EL BÚFAL I EL IAC. LLEGENDA TIBETANA.

El búfal i el iac són dos animals molt singulars. Tenen en comú la seva capacitat de resistència, la seva solidesa, la seva mansuetud, la seva bellesa i la seva simpatia. Ambdós són bòvids, però el búfal habita a les planes i a les muntanyes d’alçària mitjana, mentre que el iac s’està als altiplans i, per tant, en llocs de molta alçada. I heus aquí, perquè així és el joc capritxós de la vida, que un búfal i un iac es van fer amics.

Llavors va començar el problema per a ambdós. Per què? Doncs perquè quan el búfal acudia a visitar el iac als seus estatges, se sentia marejat, cansat i, en suma, patint el desagradable mal de muntanya; i quan el iac anava a visitar el búfal a les seves terres es notava alacaigut, víctima d’una insuportable calor i d’un aire irrespirable. El búfal i el iac es queixaven. Els unien estrets llaços d’amistat, però cada vegada que un visitava l’altre en veritat que la cosa es complicava. Estava en joc, fins i tot, la salut d’ambdós.

- Però jo, germà iac, no vull deixar de veure’t -va dir tristament el búfal.

- Amic búfal, tampoc jo voldria mai deixar de veure’t.

Què fer? Com resoldre el problema? El búfal i el iac van consultar un ermità. Estaven molt apesarats. L’ermità era un home de ment clara. Va escoltar amb paciència els animals. Fins i tot va veure alguna llàgrima en els ulls del búfal. I digué:

- No us preocupeu, amics meus. L’important és sempre trobar el punt d’equilibri.

- El punt d’equilibri? -van preguntar estranyats tots dos alhora.

- Així és -va dir l’ermità-. Per què creieu que m’he dedicat a la meditació i a les privacions durant tants anys? Per trobar el punt d’equilibri.

- En què ens pot ajudar això? -va preguntar el iac.

- Com soluciona això el nostre problema? -va preguntar el búfal.

- En el punt d’equilibri sempre està la resposta. Us diré el que heu de fer. Cerqueu conjuntament el terreny del mig en el qual pugueu reunir-vos, cedint cadascun una mica, però sense exagerar. Que el iac baixi fins on li sigui possible sense perjudicar-se i que el búfal pugi fins on pugui sense danyar-se. En aquesta franja de terra us trobareu.

El búfal i el iac van trobar la solució gràcies al bon consell del savi ermità. Han fixat el seu lloc de trobada i han descobert dues coses molt importants: el valor de l’amistat i la doctrina de l’equilibri.

GHOREPANI - POON HILL

A les 4:15 de la matinada, truquen a la porta del meu dormitori. El Bibi em diu que em llevi que al cap de poca estona comencem a caminar. Em sento molt adormida, i sobretot el estomac el tinc  regirat. Crec que el "dal bath" que vaig sopar, em va sentar malament. Baixo al menjador i tothom estava a punt de marxa. Anavem a veure la sortida del sol, a Poon Hill, és una muntanyeta que es troba a uns 45 minuts de Ghorepani, i diuen que la sortida del sol es espectacular. Es negra nit, quan comencem a pujar, per un feix d'escales que marquen el camí. Em trobo fatal, el Tenzei que es el portejador i puja al meu darrera, recitant les seves oracions budistes. Sembla una cantarella de gats, que se'm posa dins el cap i encara em mareja més. Mentre notava com els budells em pujaven cap a la boca, i respirar començava a costar, ( estavem arribant als 3000 mts d'alçada) vaig entreveure la silueta de les majestuoses muntanyes que tenia al devant. Va caure un estel fugaç en aquella nit que semblava que no tenia fi.

Després d'uns 3/4 d'hora, arribarem al plà de Poon Hill (3270 mts). Allà ens van servir té calent, la seva escalfor em va refer l'estomac. A la espera de la sortida del sol feia fred, i tots estavem espectants a veure els primers rajos del astre rei. En veure el primer brí de llum, vaig quedar-me amb la boca oberta, de tot l'espectacle que tenia al davant. Era com estar en una balconada, i com l'Anapurna sud, el Machupuchare, i d'altres muntanyes del voltant, les banyava la seva llum, fent-les apareixer a poc a poc i sense pressa, perque gaudissim de la seva presència, tots els que hi erem. Mirant com es despertaven, i ens deien bon dia.

El camí de tornada, ha estat més fàcil. Tot baixada, i amb la escalfor del sol ens el ha fet més amable. Deurien ser les 7 del matí, quan hem esmorçat, té amb pà tibetà i melmelada. Estava compartint taula amb una parella de francesos que avui coincidim en la mateixa direcció. Anirem cap a Tarapani. El camí pujarà un tros al principi, però després toca una super baixada, que ens ajudarà a fer-lo més fàcil. I també va ser una de les etapes més transitades que vaig tenir en tot el "trekking".

2ª ETAPA. DE ULLERI A GHOREPANI

Avui hem sortit a les 7 del matí de Ulleri. Després de llevar-me i contemplar la sortida del sol, el Bibi m'ha dut el té. He esmorzat una mena de pasta tibetana amb melmelada, que estava molt bona i més té. La caminada comença pujant escales de nou. Ens endinssavem per un bosc obac, amb molta vegetació. El camí va seguint un riu, ens anem trobant petits salts d'aigua, i tolls on s'aprecia el fons amb claredat. En aquesta època el bosc es molt bonic, els arbres canvien el to de les seves fulles, i tot es contrast de tons marrons, rogencs i grocs molt càlids. M'he parat una estona a observar-lo, i el Bibi m'ha explicat que a la primavera, aquest prats s'omplen de flors de molts colors.

Al cap d'una estona hem arribat a un poblet, on em parat a prendre un té. Ens han posat unes galetes, i una nena que voltava per allà, se'ns  acostat perquè li en donéssim. Era petita, molt petita i bonica. La seva mare se  l'endut tibant-la per el braç, perqué volia més galetes. 

Seguim caminant i conforme avancem el clima va canviant. Cada vegada es més fresc. Cap a les 13:30 arribem a Ghorepani. Es un poble molt desenvolupat gracies al turisme. Hi han moltes botigues i serveis. A la lodge on ens em instal·lat, estic en una habitació que si els núvols marxen la vista serà fantàstica. M'abrigo i vaig a donar un volt per el poble. Visito un mercat d'artesanies, on tots els mercaders em criden perquè m'acosti i compri. Passo la resta de la tarda llegint i escrivint, al caliu del foc que hi tenen a la cuina. Avui per sopar toca el plat nacional "dal bath", i aniré a dormir d'hora, perquè demà toca matinar molt. Aniré a veure la sortida del sol des de un muntanyí que es diu Poon hill. Diuen que es espectacular, i no m'ho vull perdre.