GHOREPANI - POON HILL

A les 4:15 de la matinada, truquen a la porta del meu dormitori. El Bibi em diu que em llevi que al cap de poca estona comencem a caminar. Em sento molt adormida, i sobretot el estomac el tinc  regirat. Crec que el "dal bath" que vaig sopar, em va sentar malament. Baixo al menjador i tothom estava a punt de marxa. Anavem a veure la sortida del sol, a Poon Hill, és una muntanyeta que es troba a uns 45 minuts de Ghorepani, i diuen que la sortida del sol es espectacular. Es negra nit, quan comencem a pujar, per un feix d'escales que marquen el camí. Em trobo fatal, el Tenzei que es el portejador i puja al meu darrera, recitant les seves oracions budistes. Sembla una cantarella de gats, que se'm posa dins el cap i encara em mareja més. Mentre notava com els budells em pujaven cap a la boca, i respirar començava a costar, ( estavem arribant als 3000 mts d'alçada) vaig entreveure la silueta de les majestuoses muntanyes que tenia al devant. Va caure un estel fugaç en aquella nit que semblava que no tenia fi.

Després d'uns 3/4 d'hora, arribarem al plà de Poon Hill (3270 mts). Allà ens van servir té calent, la seva escalfor em va refer l'estomac. A la espera de la sortida del sol feia fred, i tots estavem espectants a veure els primers rajos del astre rei. En veure el primer brí de llum, vaig quedar-me amb la boca oberta, de tot l'espectacle que tenia al davant. Era com estar en una balconada, i com l'Anapurna sud, el Machupuchare, i d'altres muntanyes del voltant, les banyava la seva llum, fent-les apareixer a poc a poc i sense pressa, perque gaudissim de la seva presència, tots els que hi erem. Mirant com es despertaven, i ens deien bon dia.

El camí de tornada, ha estat més fàcil. Tot baixada, i amb la escalfor del sol ens el ha fet més amable. Deurien ser les 7 del matí, quan hem esmorçat, té amb pà tibetà i melmelada. Estava compartint taula amb una parella de francesos que avui coincidim en la mateixa direcció. Anirem cap a Tarapani. El camí pujarà un tros al principi, però després toca una super baixada, que ens ajudarà a fer-lo més fàcil. I també va ser una de les etapes més transitades que vaig tenir en tot el "trekking".