Avui hem sortit a les 7 del matí de Ulleri. Després de llevar-me i contemplar la sortida del sol, el Bibi m'ha dut el té. He esmorzat una mena de pasta tibetana amb melmelada, que estava molt bona i més té. La caminada comença pujant escales de nou. Ens endinssavem per un bosc obac, amb molta vegetació. El camí va seguint un riu, ens anem trobant petits salts d'aigua, i tolls on s'aprecia el fons amb claredat. En aquesta època el bosc es molt bonic, els arbres canvien el to de les seves fulles, i tot es contrast de tons marrons, rogencs i grocs molt càlids. M'he parat una estona a observar-lo, i el Bibi m'ha explicat que a la primavera, aquest prats s'omplen de flors de molts colors.
Al cap d'una estona hem arribat a un poblet, on em parat a prendre un té. Ens han posat unes galetes, i una nena que voltava per allà, se'ns acostat perquè li en donéssim. Era petita, molt petita i bonica. La seva mare se l'endut tibant-la per el braç, perqué volia més galetes.
Seguim caminant i conforme avancem el clima va canviant. Cada vegada es més fresc. Cap a les 13:30 arribem a Ghorepani. Es un poble molt desenvolupat gracies al turisme. Hi han moltes botigues i serveis. A la lodge on ens em instal·lat, estic en una habitació que si els núvols marxen la vista serà fantàstica. M'abrigo i vaig a donar un volt per el poble. Visito un mercat d'artesanies, on tots els mercaders em criden perquè m'acosti i compri. Passo la resta de la tarda llegint i escrivint, al caliu del foc que hi tenen a la cuina. Avui per sopar toca el plat nacional "dal bath", i aniré a dormir d'hora, perquè demà toca matinar molt. Aniré a veure la sortida del sol des de un muntanyí que es diu Poon hill. Diuen que es espectacular, i no m'ho vull perdre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada