1ª ETAPA DE BIRETANTI A ULLERI

Estava dormint, quan sento que truquen a la porta. Eren poc més de les 6 del matí. Al l'altre banda, em trobo al Bibi amb una tassa de té per mi, i em convida a veure la sortida del sol. Al anar cap a la balconada, vaig veure l'Anapurna imponent, il·luminada per els primers rajos del dia. Avui es 18 d'octubre, compleixo 32 anys, i el començament no pot ser millor. Després d'esmorçar comencem a fer camí cap a Ulleri. Pugem per un corriol estret, i el que veig m'enlluerna. Creuem tot un seguit de ponts penjats, el camí segueix el riu Pani.

 De sobte el corriol es transforma, amb una escalinata de pedra natural, que ascendint per elles arribes fins al nostre destí final d'avui. El Bibi em comenta que hi han 3560 graons fins a Ulleri.
El matí avança, i el sol es alt. De sobte em sentia marejada. Per moments perdia el món de vista, llavors el guia em va aconsellar que m'assentés, i hem refresqués amb una font que havia al costat. Vaig a arribar a pensar, que no podria continuar, perquè només començar ja no em trobava bé, però després de mullar-me el cap, i prendre un té ben ensucrat,vaig millorar. De fet encara m'estava aclimatant. A les 12 del migdia arribarem a un poble que es diu Chandrakot.

 En una lodje vam dinar, un plat de pasta que hem va anar molt bé, i més té.
Continuem pujant graons, el Bibi bufava a tot drap, i el tenzei, aquest anava al seu rotllo, tot el dia cantava. Em va explicar  que el seu cant era una promesa que havia fet.

Pel camí ens trobarem una parella d'holandesos, i fèiem broma de quantes escales ens quedaven per arribar al final. A les 3 de la tarda vam arribar a Ulleri. Poblet construït a les faldes de la muntanya, les cases tenen diferents colors, es molt alegre visualment.
 Al carrer hi ha molta gent, mengen, cusen, fan feines domestiques...o tan sols observan l'allau de turistes, portejadors, mercaders, que van escales amunt i avall.

M'instal·lo a la lodge, i em dutxo amb aigua fresqueta, que bé després de caminar sota el sol. Prenem un altre té i me'n vaig a fer un volt per el llogarret. M'assento sobre unes pedres, i observo la vall, escoltant el silenci trencat per el brogit de la gent que va de pas. Un mercader em ven una fruita, una tarongina, era bona i refrescant.
Al vespre allà a les 8 me'n vaig anar a dormir, era d'hora però la foscor era tancada. Semblava les 11 de la nit. Vaig llegir una estona, però la llum de la habitació era tènue, i de seguida em vaig cansar. El millor que podia fer era dormir. En tancar el llum, sentia bordar el gossos. Curiosament durant el dia, els veies tirats dormint, i a la nit s'activaven. Es va apoderar de mi la son, que em va fer més curta la nit.