Els anys passaven i jo tenia sempre ganes de sortir. Qualsevol destí em semblava un lloc extraordinari. Sóc de Manresa, i la sensació d'agafar el bus i anar fins a Sant Joan de Vilatorrada ja era un viatge. Ja us podeu imaginar quan anava amb el tren cap a Barcelona, allò era una aventureta. Estacions de diferents pobles i ciutats que veia passar a través de la finestra. I la meva passió per els tunels, m'encantava travessar-los i qua més llargs millor. Clar que les distàncies quan ets petit, es veuen molt llargues. No us imagineu quan amb 9 anys em van portar a Andorra, quina emoció anar al estranger. Sortir per primera vegada del pais!.
El fet de descobrir pobles i llogarrets que eren nous per mi, sempre em despertava curiositat. Vaig anar creixent i Catalunya s'em va quedar petita. Volia anar més lluny. Sempre dessitjava i sabia que acabaria visitant el nostre planeta. I amb els anys ho he anat aconsseguint. Al principi viatgets per Europa amb grupets d'amics, i després en solitari, penjant-me la motxilla a l'esquena. Ara als meus 42 anys, he estat als 5 continents i de tots m'endut uns records fantastics. De mica en mica aniré relatant els diferents viatges a on a part de fruir, de tot el que m'envolta també he fet coneixences, i he trobat l'amor, el meu company, que al final de cada escapada ens retrobem i acabem plegats tornan cap a casa amb un gran somrriure als llavis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada